A la primeria del segle XX els habitants de Barcelona patien successives i inacabables crisis econòmiques. Suportaven jornades laborals d'11 i 12 hores diàries, a més del temps de transport, els salaris baixos, la inseguretat en l'ocupació i l'absència de seguretat social. Les conseqüències eren una elevada morbiditat i una reduïda esperança de vida, acompanyades de l'analfabetisme i de l’amuntegament en habitatges