A la primeria del segle XIX, la península mexicana de Yucatán era un fòssil social. Era una autèntica societat de castes; és a dir, racialment compartimentada i dominada pels blancs. Primer, pels espanyols de soca-rel, i en un segon esglaó, per l’elit de les famílies criolles, nascudes a Amèrica però d’ascendència europea. Després venien els mestissos, els mulats i finalment els maies, pobladors indíg