Víctor Hugo li va suggerir el nom artístic, Esmeralda, i la reina espanyola Isabel II hi va afegir el cognom: Cervantes. Amb aquests padrins ja es pot imaginar que la Clotilde Cerdà-Esmeralda Cervantes no era una noia qualsevol. Va néixer el 1862, i era la quarta noia del matrimoni format per la pintora Clotilde Bosch i l'urbanista Ildefons Cerdà. Però la Clotilde no tindria el mateix lloc que les seves germanes en la nissaga dels Cerdà, perqu
Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes
Arpista excepcional, va trobar l'èxit arreu del món i va fundar a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona
