Decapitacions: quan el poder fa perdre el cap

Les decapitacions, presents en moltes cultures de totes les èpoques: els ibers que vivien al que avui és Catalunya ja utilitzaven els caps dels enemics vençuts com a trofeu, com també ho va fer ara fa 300 anys Felip V amb el general Josep Moragues

L’execució de Maria Antonieta a París, el 16 d'octubre de 1793
L’execució de Maria Antonieta a París, el 16 d'octubre de 1793 Wikimedia Commons
Autor
Anna Sáez
Assessor
M. Carme Rovira-Hortalà
Salomé no en va tenir prou fent matar l’home que la va rebutjar. Va demanar el seu cap. Literalment. El volia en una safata. Sant Joan Baptista seria per fi seu, encara que ja només fos un macabre trofeu. Aquest cèlebre passatge bíblic il·lustra a la perfecció una constant que s’ha repetit en moltes cultures i en totes les èpoques. Decapitar va més enllà de l’exercici de la violència inherent a la condició humana. Més enllà d’una execució. Exhibir el cap tallat