La gestió de la rivalitat nuclear

L’acord entre l’Iran i els EUA del 14 de juliol de l'any 2015 obria les portes a la normalització de les relacions

Estudiants iranianes fan una cadena humana al voltant de la planta d’enriquiment d’urani d’Isfahan, l’agost del 2005
Estudiants iranianes fan una cadena humana al voltant de la planta d’enriquiment d’urani d’Isfahan, l’agost del 2005 Getty Images
18 d'agost del 2015
Autor
Eduard Soler i Lecha
L’acord va rebre l’adjectiu d’històric. D’una banda, perquè va un punt d’inflexió en les relacions entre els EUA i l’Iran, després de més de trenta anys d’enfrontament. De l’altra, en la mesura que alterava, o podia alterar, els equilibris de poder i els diferents conflictes oberts a l’Orient Mitjà. Per tot plegat, es va dir que hi havia molt més en joc que un acord nuclear. Del que es tractava era de trobar mecanismes per gestionar una rivalitat que, a curt term