Què hauria passat si els carlins haguessin guanyat la Guerra dels Set Anys?

El fet històric

La mort del rei Ferran VII, l'any 1833, va obrir la porta de l'enfrontament armat entre els partidaris de la seva filla Isabel II (els isabelins) i els seguidors de l'absolutisme que representava l'infant Carles Maria Isidre (els carlins), germà del rei finat. La Primera Guerra Carlina, coneguda també amb el nom de Guerra dels Set Anys, va ser especialment activa a les comarques muntanyenques catalanes i a les terres del sud de l'Ebre, des del seu inici fins al 1840, quan se certificà la derrota dels carlins.

La hipòtesi

Imaginem que, el setembre del 1837, el pretendent carlí Carles V, a remolc d'uns pactes secrets amb la regent Maria Cristina (mare d'Isabel), que promet cedir-li la corona espantada per les reivindicacions constitucionals dels liberals més radicals, emprèn l'expedició reial. Des de Navarra, després de passar per Catalunya, aconsegueix arribar a Madrid, que li obre les portes, aprofitant el retard de l'arribada de les tropes del general isabelí Espartero. Llavors, el pretendent carlí és proclamat rei d'Espanya amb el nom de Carles V. El seu primer pas serà organitzar el casament entre el seu fill i Isabel.

El desenllaç: la Primera República

Si els carlins haguessin guanyat la Guerra dels Set Anys, el ventall de possibilitats seria ampli. Una hauria estat aquesta: Carles, proclamat rei amb el suport de l'aristocràcia, l'Església, la burocràcia estatal i bona part de l'exèrcit, i amb el vistiplau d'amplis sectors burgesos espantats per la radicalització del liberalisme, hauria reinstaurat el govern absolut. El nou rei hauria mantingut, a contracor, els privilegis forals del País Basc i hauria obert una nova etapa de supressió de les llibertats. Després dels quatre anys de guerra civil, cansat dels impostos i les quintes i dels excessos dels dos bàndols, el país hauria quedat, de moment, controlat. Els liberals més significats, com havien fet el 1814 i el 1823, haurien emprès el camí de l'exili. La majoria dels periòdics haurien estat clausurats i els pocs que haurien subsistit s'haguessin limitat a anunciar funcions religioses, a donar els preus del mercat i a publicar notes pintoresques sobre la millor manera de curar els grans o a informar de notícies tan rellevants com l'aparició d'un gat amb dos caps.

Malestar social

Si els carlins haguessin guanyat la Guerra dels Set Anys, haurien restablert la censura dels llibres i la universitat i tot l'ensenyament hagués recuperat els temaris més canònics i allunyats dels interessos pràctics i intel·lectuals de la societat. Tot hauria quedat sota un rígid control eclesiàstic.

L'actuació del govern hauria provocat una crisi econòmica constant al conjunt d'Espanya, i el malestar a les ciutats i al camp hauria crescut. La burgesia hauria vist frenada la modernització econòmica, i l'aristocràcia, impossibilitada de vendre part del patrimoni, s'hauria vist abocada a la ruïna. Ben aviat haurien ressorgit les conspiracions liberals. Però el refús al rei hauria afectat no només la branca carlista, sinó que l'engany de Maria Cristina l'hauria fet extensiu a la resta de la dinastia. Com que els altres Borbons, els de les corts italianes, haurien estat en tot equiparables als espanyols i buscar una alternativa estrangera hauria provocat conflictes internacionals, els conspiradors haurien valorat la creació, fins aleshores rebutjada, d'una república, una alternativa que hauria estat facilitada per la integració dels liberals més moderats al règim.

Si els carlins haguessin guanyat la Guerra dels Set Anys, el 1848, després de la revolució a França i amb l'ajuda de Napoleó III, temorós que Carles V impulsés la restauració monàrquica, haurien esclatat un seguit de revoltes, a remolc de la de Barcelona. Com ja havia passat diversos cops, arreu de l'estat haurien sorgit juntes supremes que, encapçalades per la catalana, haurien constituït una Junta Central. Aquest organisme, forçat per les discrepàncies en els interessos de les burgesies i oposat al centralisme exacerbat de Carles V, hauria proclamat una república federal que donaria pas a la consolidació d'una Espanya plural.