Fins a la publicació dels successius decrets de Nova Planta, el català va ser l’única llengua oficial de les institucions i del conjunt de la societat civil. El català era la llengua de les Corts Generals, de l’Administració reial, de les Diputacions del General, dels consells municipals, dels registres parroquials i notarials, dels llibres de col·legis, gremis i confraries, dels dietaris dels monestirs i convents i, en definitiva, de gairebé tots els col·lectius i grups organi
Els Borbons contra el català
El 1717, els nous corregidors borbònics van rebre instruccions precises de quina havia de ser la seva actuació pel que feia a la llengua. Aquests funcionaris van aplicar amb diligència un programa dissenyat per aconseguir la substitució del català
