La vigília de Nadal del 1961, talment una ironia del destí, el Caudillo va resultar ferit a la mà esquerra, quan li va explotar un dels canons de l’escopeta en la cacera que havia organitzat a El Pardo, per a uns quants privilegiats. L’accident li va provocar un parell de fractures i va servir al règim per endegar una campanya d’afecte, tant en forma d’allau de telegrames i manifestacions espontànies, com en el sentit de fer circular rumors sobre un possible atemptat fallit per
Franco, el gran manipulador
Els rèdits dels canvis econòmics van dur el règim a una paradoxa: com més es notaven les millores socials, la gent volia més llibertats, cosa que feia perillar la continuïtat del franquisme. Calia, per tant, apuntalar la imatge del Caudillo

Assessor
Andreu Mayayo
Guardar a favorits