La vigília de Nadal del 1961, talment una ironia del destí, el Caudillo va resultar ferit a la mà esquerra, quan li va explotar un dels canons de l’escopeta en la cacera que havia organitzat a El Pardo, per a uns quants privilegiats. L’accident li va provocar un parell de fractures i va servir al règim per endegar una campanya d’afecte, tant en forma d’allau de telegrames i manifestacions espontànies, com en el sentit de fer circular rumors sobre un possible atemptat fallit per
Franco, el gran manipulador
Els rèdits dels canvis econòmics van dur el règim a una paradoxa: com més es notaven les millores socials, la gent volia més llibertats, cosa que feia perillar la continuïtat del franquisme. Calia, per tant, apuntalar la imatge del Caudillo
