L'Espanya que protagonitza els darrers i pesats passos del franquisme és un estat unitari només políticament, però no ho és ni culturalment ni social, tot i l’enquistament de certs hàbits.
Fins a la mateixa mort de Franco, per exemple, són molts els municipis que encara celebren el Día de la Liberación; és a dir, la data en què l’Exèrcit franquista hi féu entrada. Ho fan amb un caràcter merament oficial i encartonat: missa amb les jerarquies del règim, repic
Franco: 'todo atado y bien atado'
L’avançada edat del dictador i el deteriorament de la seva salut van propiciar diversos moviments de caire polític. En aquest context, l’assassinat de l’almirall Luis Carrero Blanco, a mans d’ETA, i la crisi del petroli van acabar de minar la dictadura
