La major part dels dictadors del món contemporani han estat una mica cinèfils. Des de Stalin, Mussolini i Hitler, fins al general Perón o Kim Jong-il. També la major part dels dictadors han tingut l’hàbit de veure els films a casa seva, ja fos per una qüestió de seguretat o perquè vivien dins la bombolla del seu món particular. Ja ho deia el popular No-Do —el noticiari setmanal franquista d’obligada projecció en els cinemes espanyols entre el 1943 i el 1975: "El mundo e
Tarda de cinema amb Franco
És molt coneguda l’afició de Franco per la pesca i la caça, però no tant la seva predilecció per al cinema. Sabem que va improvisar un petit cinema a El Pardo i va organitzar passis privats pràcticament cada setmana durant trenta-un anys
