La Marina Alta i les comarques centrals valencianes eren, al començament del segle XX, una immensa mar de ceps. El comerç de la pansa de moscatell era el principal motor econòmic d’una terra mal repartida, concentrada en mans d’uns pocs terratinents, i on els índexs d’analfabetisme s’acostaven al 80%. La pobresa era permanent entre el gros de la població, i es tornava extrema en temps de crisi. I la crisi, la gran crisi, va arribar el 19
Valencians a Nova York
Entre el 1906 i el 1920, més de 15.000 valencians emigraren als Estats Units i el Canadà a la recerca d’un futur millor. Alguns s’hi quedarien per sempre. La gran majoria, però, tornaria al cap de pocs anys amb els estalvis
