Arnau de Vilanova: el gran metge medieval

Una de les grans figures de la ciència i el pensament medievals va ser un català d’origen incert. La seva passió per la medicina va enlluernar reis i papes, i va ser un dels pioners d’una nova manera empírica i més moderna de fer medicina

Gravat d'Arnau de Vilanova en un llibre de l'Acadèmia de Medicina francesa
Gravat d'Arnau de Vilanova en un llibre de l'Acadèmia de Medicina francesa Wikimedia Commons
Autor
Cristina Masanés
Assessor
Jaume Mensa
Arnau havia arribat a Montpeller cap al 1260. Només aquí, en aquesta ciutat occitana que formava part de la Corona d’Aragó, podia trobar-hi allò que l’apassionava des de petit: aprendre medicina. A Montpeller, s’aprenia directament amb malalts, s’estudiaven les virtuts de les plantes, hi havia un corpus d’assignatures organitzat i s’aprenia que guarir persones ja no era un acte de caritat en mans de monjos com havia estat durant segles, sinó una professió que requeria una