Arnau havia arribat a Montpeller cap al 1260. Només aquí, en aquesta ciutat occitana que formava part de la Corona d’Aragó, podia trobar-hi allò que l’apassionava des de petit: aprendre medicina. A Montpeller, s’aprenia directament amb malalts, s’estudiaven les virtuts de les plantes, hi havia un corpus d’assignatures organitzat i s’aprenia que guarir persones ja no era un acte de caritat en mans de monjos com havia estat durant segles, sinó una professió que requeria una