De mirinyacs cenyits i cotilles que oprimien les costelles per aconseguir una cintura de vespa —quin flac favor!—, hem passat als sostenidors i els tangues gairebé eteris, que ens compliquen l’existència cada cop que els hem de penjar amb les agulles d’estendre. L’evolució de la roba interior és més elàstica que la fibra sintètica que la va revolucionar als anys setanta. I no és casual: la història de la nostra segona pell va a remolc de la relacio
De la cotilla al tanga
En aquest article aixequem faldilles, afluixem cotilles i ens arranquem les mitges. Tot plegat per despullar les motivacions socials que hi ha darrere l’alliberament del cos i de l’empetitiment de les peces de roba interior
Assessor
Núria Sadurní