Eren les cinc de la tarda del dijous 25 de desembre del 1704, dia de Nadal. El cel era clar i serè. No hi havia núvols i es respirava una atmosfera de pau i quietud en perfecta harmonia amb la transcendència d'aquella jornada, la més celebrada del calendari lítúrgic cristià.
De sobte, un succés totalment inesperat i sorprenent va trencar la calma del capvespre. Tot de mirades espaordides es clavaren al cel. Ningú no s'atrevia ni a respirar: una immensa i estrident bola de foc queia d