Quan fa que pensem en Déu?

La consciència del més enllà és un indici de fe. Els monuments funeraris neolítics, les figuretes o les pintures rupestres, doncs, constitueixen un testimoni dels primers estadis del sentiment religiós, que se situen desenes de milers d'anys abans de Crist

Les venus paleolítiques, com la de Willendorf, indiquen que el culte a la fertilitat era present en les relacions ancestrals
Les venus paleolítiques, com la de Willendorf, indiquen que el culte a la fertilitat era present en les relacions ancestrals Wikimedia Commons
Autor
Pep Gorgori
Assessor
Robert Sala
Quan les excavacions arqueològiques encara no havien tret a la llum evidències flagrants de cultes religiosos en la prehistòria, es considerava que només els humans actuals, els Homo sapiens sapiens, teníem la capacitat de pensar en el més enllà i desenvolupar un pensament místic: un dels trets que ens defineixen és el fet de creure'ns sempre el melic de tot plegat. Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, explica que "les figuretes gravades o els t