Quan les excavacions arqueològiques encara no havien tret a la llum evidències flagrants de cultes religiosos en la prehistòria, es considerava que només els humans actuals, els Homo sapiens sapiens, teníem la capacitat de pensar en el més enllà i desenvolupar un pensament místic: un dels trets que ens defineixen és el fet de creure'ns sempre el melic de tot plegat.
Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, explica que "les figuretes gravades o els t
Quan fa que pensem en Déu?
La consciència del més enllà és un indici de fe. Els monuments funeraris neolítics, les figuretes o les pintures rupestres, doncs, constitueixen un testimoni dels primers estadis del sentiment religiós, que se situen desenes de milers d'anys abans de Crist

Assessor
Robert Sala
Guardar a favorits