A mitjan segle XIX, els vaixells de vela senyorejaven els oceans. Tot i que ja existia el màquina de vapor, el vent encara era més rendible que el carbó. Així doncs, el comerç encara confiava els seus interessos als velers, que portaven a Europa productes com el te de la Xina, la llana d’Austràlia, el nitrat de Xile o el blat de l’Argentina. Entre les diferents companyies s’organitzaven veritables curses que permetien al vaixell m&eacut