Llenya, llenya i més llenya! Tot el dia amunt i avall per mantenir ben calent el forn Jussà de la vila de Cardona. Encara és negra nit i ja hem de començar a pastar el pa per enfornar-lo a trenc d’alba. No em ve pas de nou. També quan vivia a Barcelona, servint a la Casa Duran, m’encarregava de mantenir enceses les brases dels fogons perquè en aquella cuina, quan no eren naps eren cols, sempre hi havia una olla al foc. A mi em tocava ser la primera a alçar-me cada matí i la darrera a
Què menjàvem el 1714?
Abans dels estralls del conflicte, les taules barcelonines abundaven de carn de moltó, les espècies, els dolços i les fruites, mentre que a Cardona i l’interior del país, la dieta era més limitada i no podien fruir d’alguns dels capricis de la capital
