La generació de Pau Claris, els revolucionaris de l''establishment'

Els segadors que empunyaven les falçs el 7 de juny del 1640 no estaven sols. La classe dirigent catalana, amb Pau Claris al capdavant, liderava les institucions 'de la terra' i se sentia molt allunyada de la Corona

Aquesta estàtua de Pau Claris situada al final del passeig de Lluís Companys és obra de Rafael Atché i Ferré. Va ser inaugurada el 1917, però durant el franquisme va estar amagada en un magatzem municipal
Aquesta estàtua de Pau Claris situada al final del passeig de Lluís Companys és obra de Rafael Atché i Ferré. Va ser inaugurada el 1917, però durant el franquisme va estar amagada en un magatzem municipal Wikimedia Commons
Autor
Anna Sáez
Assessor
Antoni Simon
Dos dels pagesos que portaven la falç ben esmolada van ser Sebastià Estralau, cap dels rebels de l’Empordà, i Rafael Goday, líder dels del Prat. Goday fins i tot va organitzar la crema de les cases dels jutges que l’havien portat a la presó temps enrere. Però ni ells ni el virrei sobre el qual van descarregar la seva ira van ser els veritables protagonistes d’un conflicte que va anar molt més enllà dels fets del Corpus a Barcelona. "Estem ja en paradís al respecte del que estàvem