La batalla de Montjuïc

Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a corre-cuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l’escomesa filipista

La derrota a Montjuïc va obligar els castellans a fer un gran esforç bèl·lic. No van recuperar Barcelona fins al 1652, quan Joan Josep d’Àustria va assetjar-la. A dalt, quadre de Pandolfo Reschi
La derrota a Montjuïc va obligar els castellans a fer un gran esforç bèl·lic. No van recuperar Barcelona fins al 1652, quan Joan Josep d’Àustria va assetjar-la. A dalt, quadre de Pandolfo Reschi Album
Autor
Víctor Farradellas
Assessor
Agustí Alcoberro
Des del seu campament a la vila de Sants, el marquès de Los Vélez repassava els detalls de l’atac que l’endemà faria caure sobre Barcelona mentre acabava de sopar. En l’últim consell de guerra els oficials havien coincidit: era un pla ràpid i senzill, però una cosa era moure fustes sobre un mapa, i l’altra obrir-se pas al camp de batalla. L’Exèrcit es dividiria en dos cossos, un amb els millors homes per atacar Montjuïc, l’altre per bloquejar les portes de la ciutat i evitar