"No et poden arrencar de mi; junts partirem!", va exclamar Fàbia, esposa d’Ovidi, desesperada perquè el poeta havia estat bandejat per l’emperador als darrers confins de l’Imperi. Aquesta era la desventura dels desterrats, individus abocats a viure lluny de les seves famílies en terres estranyes i inhòspites. La pena es remunta a temps ancestrals, quan la pertinença a una comunitat era fonamental per sobreviure. La família, la tribu, el poble estaven regits per codis de protecció m
Desterrats! Condemnats a marxar de casa seva per sempre
Des d’Adam i Eva, el desterrament es considerava un càstig tan temible com la pena de mort. Però a l'antiga Roma, la condemna es va desvirtuar i alguns destins es van convertir en agradables refugis vacacionals
Guardar a favorits