L'Encarnació estava convençuda que, quan la seva filla sortia de casa cada matí, se n'anava a estudiar a l'Institut de Cultura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al carrer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d'excitació es dirigia al Prat.
Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d'un segon pis amb un paraigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames,
Mari Pepa Colomer, la noia que volia volar
