El segle d'or valencià

Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena... Són tots escriptors valencians i fills del segle XV, l’edat d’or de les lletres catalanes. Recorrem un temps irrepetible en què València va ser el centre financer i cultural de la Corona

La porta dels Apòstols, amb la silueta del Miquelet al fons. La riquesa de la ciutat provenia essencialment de l’activitat mercantil i financera
La porta dels Apòstols, amb la silueta del Miquelet al fons. La riquesa de la ciutat provenia essencialment de l’activitat mercantil i financera Age Fotostock
Autor
Eva Terol
Assessor
Vicent Baydal
Guardar a favorits
Oberta al món,cosmopolita, populosa, reblida de diners, monumental, culta, vital, sensual, luxuriosa... Així és la València del Segle d’Or, un temps de plenitud econòmica i cultural que sol emmarcar-se entre les darreries del segle XIV i el 1520. En arrancar el quatre-cents, València és una ciutat amb prop de 30.000 habitants, la gran majoria catalans i aragonesos, fills dels repobladors i colons nouvinguts després de la conquesta de Jaume I. Hi ha també una important minoria