Els dibuixos de la Lola Anglada eren delicats, tendres, de traç net i plens de màgia. La Margarida, una de les seves protagonistes, tenia els ulls grossos i portava unes trenes llargues, d'on se li escapaven uns rínxols fins. Mirava amb ulls melangiosos, de nina antiga, i somniava deixar la ciutat per anar a viure al camp. Era una nena perfecta, una pubilleta ideal. La realitat, però, estava molt lluny dels contes que la Lola pintava, on la natura era amiga