"En nom de Déu [...] jo, Preciosa, dona de Gaspar Pollo, agricultor de Sardenya, que vaig ser després esclava del venerable Bernat d’Esplugues [...], encara que amb el cos malalt, en ple seny i en bona i íntegra memòria i amb ferma paraula; considerant que res és més cert que la mort i més incert que la seva hora [...], faig i ordeno testament."
La societat medieval sabia poc de matisos. Dante, a la Divina Comèdia, va reflectir de manera precisa l’ànima de l’home medie
Morir-se a l'edat mitjana
Els catalans medievals sentien autèntic pànic a morir sense deixar escrites les últimes voluntats. Molt més que un document de cessió de béns, el testament s’entenia com un passaport per a l’ànima per accedir al més enllà
Guardar a favorits
