Eren les acaballes del 1975. El dol oficial per la mort del general Franco contrastava amb la sensació d'alleujament que milions de persones de tot el país celebraven amb xampany. En efecte, el 20 de novembre, el dictador havia traspassat després d'una llarga agonia. Però, en aquest cas, la norma no escrita del silenci condescendent amb la memòria del finat era subvertida. Els cercles polítics i intel·lectuals progressistes catalans n'
'L'auca de l'enfadós': l'altra crònica de la mort
'L'auca de l'enfadós', un poema que feia befa de la llarga malaltia del general Franco, va esdevenir el text satíric anònim més famós d'aquells anys gràcies a la difusió clandestina
