El dia del 1903 que al químic francès Édouard Bénédictus li va caure a terra un flascó mentre feia endreça en el seu laboratori, es va fer un gran pas en la seguretat dels automobilistes. Probablement a Bénédictus li devia semblar, d’entrada, un pas no tan bo. Almenys va estalviar-se escombrar, perquè el flascó s’havia fragmentat, però els bocins es mantenien units.
De seguida, Bénédictus va trobar-ne la raó. El recipient contenia una solució de nit
El vidre de seguretat
