L'emperador xinès va demanar voluntaris i Zhang Qian no s’ho va pensar dues vegades. La vida a la cort li era plaent però ell havia nascut per a l’aventura. No s’acabava d’acostumar als vestits de seda, que als altres dignataris els quedaven com un guant, i els seus dits gruixuts i aspres se sentien més còmodes acariciant el puny de l'espasa que agafant el mànec d'un pinzell.
Corria l’any 139 aC al palau de l’emperador Han Wudi, a Xi’an. L’home més poderós de la Xin