Fa anys que per les vores de l’Ebre ja no sona el re sostingut. Era la nota llarga i contínua que emetien els llaguters quan bufaven els corns marins (o caragols) per alertar de la seva presència. Era, també, la manera d’obrir-se camí dins l’aigua i evitar la col·lisió amb les embarcacions que poguessin deambular pel riu, especialment els dies de boira i baixa visibilitat. El so podia ser eixordador. En els trams més estrets de la vall —amplificats per