El dervix ballador gira i gira sense fi i la roba blanca voleia al seu voltant. Amb el peu esquerre sempre fix en el mateix lloc s’impulsa i augmenta de mica en mica la velocitat de l’espiral. Els braços es despleguen: el palmell de la mà dreta queda mirant enlaire, per captar l’energia que prové del món celestial, mentre el palmell esquerre mira a terra, per transmetre-la cap al món humà. El dervix esdevé així un transformador d’energia còsmica.
“Diversos són els senders