Maig del 1410, monestir de Santa Maria de Valldonzella. Martí l’Humà vivia les seves últimes hores, dins el llit d’una cambra mig en penombra. Ningú no parlava, només se sentia la respiració feixuga del malalt, la seva dolorosa lluita per inhalar l’aire espès i perfumat d’encens. Al seu voltant, els qui el vetllaven semblaven també estar en un estat letàrgic. Però de cop i volta la porta es va obrir sob
Margarida de Montferrat, senyora d’Urgell
