A una banda, l’equip noruec, vestit amb uniforme militar, es fregava les cames entumides pel fred; a l’altra, un grup de noies amb barret i faldilla ampla s’espolsaven la neu dels guants. Al mig, una gran rampa esperava impassible que els primers esquiadors s’hi abraonessin per saltar. Al seu voltant, entre el públic expectant, un català, Albert Santamaria, s’ho mirava amb una barreja d’enveja i admiració. Era el gener del 1908, al municip