Al Paleolític, la cacera de grans mamífers amb llances comportava un risc gens menyspreable: la mort de l’atacant per proximitat amb la bèstia; però sense proximitat no hi havia prou força per travessar-li la pell. La solució va ser l’atzagaia, una arma llancívola lleugera, propulsada per una palanca que permet multiplicar-ne la força de projecció des de la distància.
Durant dècades es van confondre amb bastons de comandament, però els propulsors no són sinó una arma efect
Caçar amb l’atzagaia i el propulsor
T'expliquem, pas per pas, com es construïen aquestes armes paleolítiques
Guardar a favorits
