—Estic cagat de por, i tu?
La pregunta de l’Antoni es queda surant en l’aire tebi de la nit.
L’olor del terra mullat es barreja amb la ferum de la vaqueria de Torrijos, que els segueix fins més enllà de la cantonada de Ramón y Cajal.
Són poc més de les cinc i el carrer desert i mal il·luminat, com si estigués al cas de la missió iniciàtica que els espera, els acull amb la solemnitat d’un temple
