La comtessa Guillema de Melguelh es va tocar instintivament la panxa, com si necessités recordar que duia una vida a les entranyes. Acabava de saber que s’havia quedat vídua. El pes de la història va caure a sobre seu. Res no feia pensar que el vescomte Ramon Folc II de Cardona hagués de morir d’aquesta manera sobtada. “No era ell qui havia de morir!”, protesta Guillema fent referència a Bernat Amat, el seu sogre vell i malalt. Aquell 1150 tothom estava preparat per al traspàs d’
Els senyors de Cardona
Ens endinsem en la història dels anomenats 'reis sense corona', una nissaga que mai no va regnar però que va mantenir el seu poder intacte durant gairebé un mil·leni
Assessor
Francesc Rodríguez Bernal i Andreu Galera