Aquell va ser un mal any. A més de bandolers, francesos, castellans i pestes, el 1687 s’hi van afegir les llagostes. Els camps de cereal van començar a ser devorats per una plaga de dimensions bíbliques. Si es té en compte que Catalunya patia un gran dèficit de cereals, aquella plaga la va acabar de rematar.
Les llagostes eren tan abundants que, segons deien els testimonis, amagaven el sol. Els nens no podien ser deixats desprotegits en cap moment, per