Era usual que la gent, en veure’l pel carrer, l’aturés per preguntar-li si s’havia d’escriure Vicens, Vicents o Vicenç; si el mot correcte era fatxada, façana o frontal; si calia escriure Eixample en lloc d’Eixampla; si en català es podia dir taquilla o si buzón entrava dins la norma. D’altres l’aturaven per informar-lo que en un poble de les comarques tarragonines de les mongetes en deien fesols, o que a Valènci
Pompeu Fabra: l'home del tramvia
L’enginyer filòleg no va nodrir la seva obra magna tancat en una torre d’ivori, sinó que va unificar l’ortografia, depurar el lèxic i fixar la gramàtica gràcies, sobretot, al contacte amb la gent del carrer
Assessor
Lluís Duran
Guardar a favorits