Les llàgrimes d'alegria es barrejaven amb les de malenconia quan, el 4 d'agost del 1939, el poeta Pablo Neruda –vestit de rigorós blanc– s'acomiadava, amb el barret a la mà, del vaixell Winnipeg. Començava així una llarga travessia que havia de dur els 2.400 refugiats republicans que omplien el vaixell des de França fins a Xile. Just quan sonava la sirena de sortida i els mariners llevaven l'àncora, un grup de catalans