Quan els anglesos volen fer callar algú, poden ordenar-li que tanqui la boca amb una onomatopeia convertida en verb: shush. I així de fàcil, amb aquest so onomatopeic la persona increpada es mor de ràbia (Did you just shush me?). Perquè a ningú li agrada que el facin callar.
Al llarg de la història de la literatura hi ha molt shush rondant sense vergonya entre les pàgines dels més il·lustres llibres. I val a dir que a
Parlar és cosa d’homes?
L’honor de parlar en públic es considerava cosa d’homes, com demostra Telèmac fent callar a la seva mare, Penèlope, a 'L'Odissea'
