Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem

Per a la corona catalanoaragonesa la política matrimonial era vital en la consolidació del seu domini de la Mediterrània oriental. Elionor de Prades en va ser una peça clau

La tomba d'Elionor de Prades a Barcelona
La tomba d'Elionor de Prades a Barcelona Didier Descouens / Wikimedia Commons
Autor
Arnau Cònsul
Assessor
Agustí Alcoberro
Potser és que néixer durant lo mal any primer (1333) la va dotar d’una capacitat de resistència excepcional. O potser va ferho el clima sec i fred del seu Priorat natal i una genètica especialment dotada per a la longevitat. El cas és que Elionor, la segona filla del comte de Prades, tot i viure bona part d’un dels segles més mortífers de la història, plagat d’epidèmies i de crisis econòmiques, va saber trampejar un destí incert per convertir-se en una reina respectada (i temuda