Potser és que néixer durant lo mal any primer (1333) la va dotar d’una capacitat de resistència excepcional. O potser va ferho el clima sec i fred del seu Priorat natal i una genètica especialment dotada per a la longevitat. El cas és que Elionor, la segona filla del comte de Prades, tot i viure bona part d’un dels segles més mortífers de la història, plagat d’epidèmies i de crisis econòmiques, va saber trampejar un destí incert per convertir-se en una reina respectada (i temuda
Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem
Per a la corona catalanoaragonesa la política matrimonial era vital en la consolidació del seu domini de la Mediterrània oriental. Elionor de Prades en va ser una peça clau
