Entre els físics teòrics, una certa excentricitat sembla que és la norma. Es coneixen els hàbits i costums estrafolaris de Newton o d’Einstein o de Feynman o de Hawking, però un dels més particulars va ser Fred Hoyle. Hoyle va ser molt brillant —de fet, va ser un dels principals mestres de Stephen Hawking—, però tota la vida es va encaparrar a no seguir els corrents majoritaris de la ciència. Durant la Segona Guerra Mundia