El consol que li quedava a Anambad era que moria màrtir. Com a bisbe d’Urgell, però, es maleïa els ossos per haver-se interposat en les lluites entre àrabs i berbers, infidels uns i altres, que després de col·laborar per conquerir els regnes dels visigots i haver dominat la península Ibèrica en vint anys, ara es barallaven entre ells pel control de les millors terres. Anambad va creure que el millor per a la seva comunitat de creients era fer costat a l’autoritat establerta, l’emir
Els comtes guerrers d'Urgell
Obligats a lluitar constantment contra els musulmans per guanyar territori i compensar així les pèrdues que sofrien en els propis dominis, la història d’Urgell és gairebé una anomalia en el marc feudal català
