El riure no ha estat mai una matèria innocent, delimitar de què i de qui es pot riure ha estat una de les discussions més enverinades al llarg de la història. Però el gran debat sobre la conveniència o no de riure va tenir lloc durant l’edat mitjana, quan el cristianisme va haver d’evangelitzar un continent pagà. Pel camí, els escarnis del Carnestoltes i les festes de bojos es van convertir en tema de polèmica per a teòlegs.
Disbauxa grecorromana
En el món antic, les facèci
Què ens feia riure a l'edat mitjana?
L'herència humorística procedent de grecs i romans va crear molts maldecaps al cristianisme que considerava que riure en públic era pagà i degradant. Però l'Església va voler fer-se seves les festes, deixant entrar l'humor als temples

Guardar a favorits