Carles estava acostumat a cavalcar. N’hi havien ensenyat a la cort de Flandes de nen, i per ell era molt més que una manera de desplaçar-se. Li agradava la connexió amb l’animal, notar el seu cos poderós i calent i la sensació de llibertat que li donava córrer-hi, gairebé volar. L’aire li esvalotava els cabells i li aclaria les idees, i no li molestava que fos glaçat, com aquell dia de gener del 1519 en què va sortir de Fraga per endinsar-se al Principat de Catalunya.
Fruïa ta