Bagdad era el somni de totes les caravanes que solcaven l’extensíssim imperi que governaven els califes abbàssides: s’estenia des de la Xina fins a l’oceà Atlàntic, de les estepes de l’Àsia central a les costes de l’est de l’Àfrica i les sorres del Sàhara. Ambaixadors d’arreu anaven a prostrar-se als peus del príncep dels creients i músics i poetes s’apinyaven a les portes del palau. La capital del món era un far de saviesa i erudits de totes les religions, atrets per l
Els califes de les mil-i-una nits
Harun ar-Raixid i el seu fill Al-Mamun van bastir l’època daurada d’un imperi colossal, el del califat abbàssida. Probablement per això apareixen en diversos relats de la gran epopeia literària del món àrab, que vol retratar un passat èpic i gloriós
