Els últims instants de l’eternitat passen massa ràpid.
La ferida sota el pit és una cova negada de sang espessa com puré, d’un carmí brillant que s’enfosqueix en contacte amb l’aire, com si s’adonés que fa dos mil anys que hauria d’haver-se podrit i ara s’afanyés a fer les paus amb un món al qual ja no pertany. Morbosament fascinat, no puc apartar-ne la vista. És insòlit. No recordo
