“Mori! Mori la romana!” –cridaven exaltats els soldats visigots– / “Oh Déu! Mateu-me. Mon cor és el de Roma: tots, feriu-me!”. Tot seguit, el teló queia i el públic escoltava un xiscle agut de Gal·la Placídia. Coses del teatre, Àngel Guimerà va fer morir ben d’hora aquesta “romana orgullosa”, com va descriure Placídia al pròleg de la tragèdia que va estrenar el 1879 al Teatre Novetats de Barcelona. La vida d’aquesta dona de sang imperial havia captivat el dramaturg
Les cinc vides de Gal·la Placídia
Recordem la filla de Teodosi I, una dona que va ser reina dels visigots amb Ataülf com a espòs, que va viure fugaçment a Barcelona i que durant 12 anys va ser l'emperadriu regent d'un imperi romà ja en decadència
