El marquès de Sade... no era tan sàdic

El filòsof i llibertí del segle XVIII va ser l’exponent d’una societat en què la depravació era un passatemps, i els actes descrits en la seva obra van donar origen a un concepte que remet a violència i crueltat

Tot i pecar dels mateixos vicis que molts altres aristòcrates de l’època, la mala fama del marquès de Sade no va parar de créixer
Tot i pecar dels mateixos vicis que molts altres aristòcrates de l’època, la mala fama del marquès de Sade no va parar de créixer Getty Images
Autor
Jordi Mata
Assessor
Agustí Alcoberro
"El seu crani, des de qualsevol punt de vista, s’assembla al d’un pare de l’Església”, deia l’informe d’un devot de la frenologia, pseudociència que defensava que la forma del crani es derivava dels trets morals de l’individu. L’examen de la mateixa calavera fet per un altre frenòleg afirmava que corresponia a un home de “caràcter brillant, noble i generós”. Aquelles conclusions sobtaven els seus propis autors, que esperaven trobar quelcom que assenyalés l’índole mon