'El mundo en que vivimos'

A les portes d'una rumorejada recessió, posterior a la crisi més important després de la del 1929, aquesta novel·la victoriana pren una actualitat incontestable. Si volem conèixer els límits del capitalisme “sense límits” que vivim, el lloc on du la cobdícia exagerada i la renúncia a valors humans bàsics o al benestar col·lectiu, aquesta novel·la esdevé d’una higiene fonamental.

Augustus Melmotte és un banquer especulador, que quan arriba a Londres ven “fum” als inversors i crea una bombolla de dimensions gegantines. Un retrat satíric i sense contemplacions de l’Anglaterra colonial de finals del XIX, valors falsos i amors falsos, discursos falsos de polítics falsos, una mena de gran aliança de la hipocresia on tothom està d’acord a desenvolupar un rol que salvi el sistema. I a sortir-ne beneficiat, és clar.

El títol és, doncs, d’una sequedat exacta. Tragicomèdia, retrat satíric, no saber si riure o plorar. Però és que el títol, a més, així com apareix amb temps verbal present des de fa dos segles, sembla ben bé indicar-nos que res no ha canviat del tot. Al lector li correspondrà jutjar-ho, però la seva reedició ja n’indica una bona pista. Un recorregut per escenaris, personatges, estereotips, costums, tradicions, novetats i pactes ocults que a mi més aviat m’ha despertat un somriure tort. Separat per capítols com si fos un àlbum de cromos, de fotografies familiars, de postals de l’època. Quan el llegeixin, encara que els sembli antic, somriguin a la càmera. I diguin “Lluís”.