El 13 de maig de 2019 vaig assistir en una de les sessions del judici als líders independentistes. A la sala del Tribunal Suprem es respirava una inequívoca olor de naftalina. Una disposició volgudament intimidatòria de l’espai, una gesticulació impostada, un llenguatge anacrònic. Jo observava la Piedad, l’encarregada de posar ordre entre el públic, només pendent d’una paraula, una exclamació, un estossec
Olor de naftalina
Les 52 sessions de judici als líders independentistes i la flamant sentència són una prova fefaent de com la història torna a trucar a la porta
