Saladí, el gran sultà de Síria i Egipte, creua el Jordà al capdavant del seu exèrcit el 29 de setembre del 1183. L’objectiu: conquerir Jerusalem d’una vegada per totes. Està fart de les provocacions cristianes, que incompleixen la treva que, graciosament i quan més a favor li bufaven els vents de guerra, havia concedit al seu rei, el joveníssim Balduí IV, malalt de lepra. D’allò en feia gairebé quatre anys, el mateix temps que mantenia en vida, però captiu a Damasc, el gran mes
Arnau de Torroja, el gran mestre templer
En un dels moments més delicats de la història de l’orde del Temple, amb Jerusalem assetjat per Saladí i les faccions cristianes barallades entre elles, els templers van escollir un noble de Solsona, emparentat amb el rei Alfons I, com a mestre major
